.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«qui no tingui cap pecat que comenci a tirar pedres»

  
  

 
 
 
  
 
 
Lectura del llibre d’Isaïes

El Senyor, el qui obrí enmig del mar un camí, una ruta enmig de l’aigua impetuosa, el qui féu sortir per a la batalla carros i cavalls, guerrers valents i fornits i tots caigueren, no s’aixecaren mai més, s’apagaren com un ble consumit, ara diu això:
«No recordeu més els temps passats, no penseu més en les coses antigues; estic a punt de fer una cosa nova que ja comença a néixer, no us n’adoneu?
Pel desert faré que hi passi un camí, que corrin rius per la solitud, els animals feréstecs, xacals i estruços em glorificaran en veure que poso aigua en el desert, que abunden els rius en la solitud perquè begui el meu poble, que jo m’he escollit.
Aquest poble que m’he configurat proclamarà la meva lloança.»

Is 43,16-21

Salm Responsorial

R. És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre, amb quin goig ho celebrem! 

Quan el Senyor renovà la vida de Sió
ho crèiem un somni;
la nostra boca s’omplí d’alegria, 
de crits i de rialles R

Els altres pobles es deien: 
«És magnífic el que el Senyor fa a favor d’ells.»
És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre,

amb quin goig ho celebrem! R

Renoveu la nostra vida, Senyor. 
Com l’aigua renova l’estepa del Nègueb.
Els qui sembraven amb llàgrimes als ulls, 
criden de goig a la sega.  R

Sortien a sembrar tot plorant, 
emportant-se la llavor; 
i tornaran cantant d’alegria, 
duent a coll les seves garbes.  R

Sl 125,1-6 (R.: 3)

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips
Germans, tots els avantatges que jo pogués tenir els considero desavantatjosos comparats amb el valor que té poder conèixer Jesucrist, el meu Senyor. Per ell m’he avingut a perdre tot avantatge i a considerar-lo escòria a canvi de guanyar Crist i veure’m incorporat a ell. Ni tan sols sóc just gràcies a una justícia meva guanyada perquè he observat la Llei, sinó gràcies a aquella justícia que Déu dóna als creients.
El meu desig és conèixer Crist i experimentar el poder de la seva resurrecció, compartir la seva passió i configurar-me a la seva mort, per poder arribar finalment a ressuscitar d’entre els morts. No vull pas dir amb això que ja he obtingut aquella plenitud que busco; corro amb l’esperança d’apoderar-me’n; puc fer-ho, ja que Jesucrist s’apoderà de mi.
Germans, no m’imagino pas haver-me’n apoderat; el que faig és oblidar-me dels avantatges que he deixat enrere i llançar-me tot jo cap allò que tinc al davant; corro cap a la meta per guanyar el premi de la cursa que Déu ha convocat allà dalt en Jesucrist.

Fl 3,8-14

Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús se n’anà a la muntanya de les Oliveres i l’endemà de bon matí es presentà de nou al temple. Tothom acudia al seu entorn, i ell, assegut, els ensenyava.
Els mestres de la Llei i els fariseus li portaren una dona que havia estat sorpresa cometent adulteri. La posaren al mig i li digueren: «Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. Moisès en la Llei ens ordenà d’apedregar-les, aquestes dones. I vós, què hi dieu?»
Li feien aquesta pregunta insidiosament, buscant un pretext per acusar-lo. Però Jesús s’ajupí i s’entretenia dibuixant a terra amb el dit. Ells continuaren insistint amb la seva pregunta. Llavors Jesús alçà el cap i els digué: «Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat que comenci a tirar pedres.»
Després s’ajupí i continuà dibuixant a terra. Ells, quan van sentir això, s’anaren retirant l’un darrere l’altre, començant pels més vells. Jesús es quedà sol, i la dona era allà al mig. Jesús alçà el cap i digué a la dona: «On són? Ningú no t’ha condemnat?»
Ella contestà: «Ningú, Senyor.» Jesús digué: «Tampoc jo et condemno. Vés-te’n, i d’ara endavant no pequis més.»

Jn 8,1-11

"Tampoc jo no et condemno. D’ara endavant no pequis més»

Una de les escenes més boniques de l’Evangeli és la que llegim avui. Es tracta d’una dona sorpresa cometent adulteri: la culpa és clara. I ara, els mestres de la Llei i els escribes volen que Jesús es pronunciï. Com ells s’encarreguen de recordar Moisès en la Llei ens ordenà d’apedregar-les, aquestes dones. Què dirà Jesús? El mateix evangelista subratlla que li feien aquesta pregunta insidiosament, buscant un pretext per acusar-lo. Si diu que no s’han d’apedregar es posa clarament contra Moisès; i si diu que sí, tota la seva fama de bondadós i amic dels pecadors se’n va en orris. Però Jesús troba una tercera via que sorprèn a tots: Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat que comenci a tirar pedres. Abans d’acusar els altres hem de mirar si nosaltres no som tan pecadors com ells. I aquí, almenys van ser sincers: S’anaren retirant l’un darrere l’altre: van reconèixer el seu pecat. I ara Jesús, l’únic innocent, l’únic que podia apedregar-la pregunta si algú l’ha condemnada i en dir que no, ell afirma clarament: Tampoc jo no et condemno. Jesús sap que ha pecat per això li diu: Ves-te’n i d’ara endavant no pequis més. Però ell no ha vingut a condemnar sinó a salvar, a fer possible la conversió, a donar una nova oportunitat de triar el bé. L’amor és perdonar, alliberar del pecat, donar una nova esperança. En aquest sentit podem entendre les paraules de la primera lectura: No recordeu més els temps passats, les coses antigues: estic a punt de fer una cosa nova que ja comença a néixer. La cosa nova és l’infinit amor de Déu fins i tot als pecadors i que s’ha fet real i concret en Jesús. Pau ens convida a perdre tot avantatge a canvi de guanyar Crist i veure’m incorporat a ell. El meu desig és conèixer Crist. Això vol dir deixar la vellura de voler condemnar els altres i, en canvi, saber perdonar com Jesús, iniciar un món nou on regna el perdó i una vida nova. Aquest és el camí de Jesús: és també el nostre? Si realment volem un món sense pecat, desfem-nos primer del nostre pecat!

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

 Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 
 
 
  
IMATGES